Situació i presentació
El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km2, es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats: hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats (oliveres i ametllers). Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W. El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi.
Algunes valls afluents al riu de Set (que corre en direcció E-W), com la de la Sisquella o la de Vall-de-reig, procedents de Juncosa, drenen el territori, com també les que neixen dintre del mateix terme, riera de Comacambes al sector meridional, i del Racó de l’Hostal i la vall de l’Aranyó al NE.
La carretera de Flix a Bellpuig travessa el terme de S a N, i des del poble surt una carretera local vers Juncosa i la Pobla de Bellaguarda. Pel N del poble, paral·lelament al riu de Set, passa la carretera que procedent de la Pobla de Cérvoles arriba fins al pantà d’Utxesa.
La població i l’economia
El cens de població més antic és del 1365, en què es registraven 30 focs; el del 1378 havia baixat a 12 focs i el del 1553 comptava 9 focs. La població posterior, que arribà a un màxim al començament del segle XX, s’ha mantingut relativament estable en comparació amb altres pobles garriguencs. Al segle XVIII havia passat de només 18 h el 1718 a 155 h el 1787. Durant el segle següent continuà creixent: 353 h el 1830, 354 h el 1842, 658 h el 1857 i 677 h el 1860. A les portes del segle XX es registraven 777 h (1900), que pujaren fins a la xifra màxima de població de l’Albagés, 892 h el 1920. A partir d’aquest moment la tendència ha estat a la baixa, fins i tot en el quinquenni 2001-2005, en què la comarca ha experimentat un creixement demogràfic: 799 h el 1936, 736 h el 1940, 668 h el 1950, 616 h el 1960, 584 h el 1970, 587 h el 1981, 557 h el 1991, 518 h el 2001 i 491 h el 2005.
Tres quartes parts de la superfície municipal són conreables. Els principals conreus són les oliveres i els ametllers, encara que també es conreen cereals, i una mica de fruiters (pomes, préssecs i prunes). La terra més fèrtil és la de la vall del riu de Set, sobretot la propera al poble, bé que també ho és la de la vall de la Sisquella. Fins el 1990 no es canalitzà l’aigua del pantà d’Utxesa, i era tradicional l’escassetat crònica d’aigua. Posteriorment s’han instal·lat granges dedicades a la cria d’aviram i de bestiar porcí i boví. Hi ha la Cooperativa del Camp La Fraternal (1945) amb un molí d’oli cooperatiu, inscrita en la denominació d’origen Les Garrigues. Amb la construcció del canal Segarra-Garrigues el 100% del territori entrarà dins de la xarxa de regadiu del canal. Al riu Set hom construirà l’embassament de l’Albagés, on finalitzarà el canal Segarra-Garrigues.
El poble de l’Albagés
El poble de l’Albagés s’alça a 372 m d’altitud, en un tossal damunt la riba esquerra del riu de Set, dominat per l’antic castell i l’església. Resten interessants casals de pedra picada als carrers antics, però la població moderna s’ha estès fins al peu del turó. L’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar barroc, amb la façana ben ornamentada (portalada amb columnes) i un esvelt campanar de torre, amb base quadrada i dos cossos vuitavats. A l’extrem del carrer Major, al sector de ponent del nucli, s’alça el que resta de l’antic castell palau de l’Albagés, datat al segle XII. D’estructura similar als de la Floresta i l’Espluga Calba, ara només és un cos d’edifici amb una torre cantonera i façana molt malmesa; als murs, massissos i ben escairats, hi ha dos finestrals gòtics i un escut heràldic de l’abat Guimerà de Poblet. Dominant el riu de Set apareixen encara altres construccions que havien format part del conjunt defensiu.
Les restes més antigues d’aquesta població s’han recuperat a la dreta del riu de Set, prop del Cogul, a la partida del Saladar. Es tracta d’interessants vestigis arqueològics, com una sèrie de sepultures de fossa, probablement d’època medieval.
El poble celebra la festa major el 29 d’agost (la Degollació de Sant Joan) i el tercer diumenge de maig (el Roser). Pel 20 de gener se celebra la festa en honor a sant Sebastià.
La història
Pels estudis de Font i Rius sobre la repoblació del sector, sabem que un cavaller anomenat Acbert o Gibert d’Albagés havia rebut de Ramon Berenguer IV una dominicatura dins el terme de Castelldans, a la vall de Mirosa, que la tradició posterior identifica amb el primitiu emplaçament de l’Albagés. Ja dins el segle XIII apareix com a repoblador del lloc Guillem IV de Cervera, que atorgà carta de poblament a l’Albagés (amb aquest nom) i també a Vall-de-reig (actual despoblat del terme de Juncosa), el 1226, a un grup de 9 famílies.
L’abat de Poblet Andreu de Timor comprà el 1314 el poble de l’Albagés per 38.300 sous jaquesos (pagà, a més, 10.000 sous a Pere de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques, pels drets que tenia en aquest terme), i com en el cas d’altres llocs garriguencs del monestir, la jurisdicció total o mer i mixt imperi, l’adquirí Poblet el 1367. El 1410 l’abat Carbó encara hagué de comprar de nou la jurisdicció per mil florins (amb la Sisquella, lloc també de Juncosa). Al tombant dels segles XIV i XV, els abats havien convertit la fortalesa islàmica i dels Cervera en un autèntic palau que en altre temps fou del cellerer o administrador del monestir. La guerra dels Segadors fou desastrosa per als pobles d’aquest sector: en 1643-47 les tropes castellanes saquejaren i cremaren els pobles dues vegades, i els allotjaments comportaren greus problemes (Vall-de-reig i la Sisquella es despoblaren i ja no es referen). El castell de l’Albagés fou restaurat després per l’abat Pere Virgili (1688-92). L’extensió de l’olivera fou un element positiu en la recuperació de l’economia del poble.