S'estèn a totes dues vores del Palància. A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona (el Garbí, 593 m alt., i el Xocainet, 437 m alt., són les elevacions més notables), i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya. A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses. La població ha anat disminuint constantment des del 1910. La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura, però hi ha un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. El poble (530 h [2006]; albalatans; 97 m alt.) que agrupa la major part dels habitants del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del Palància, a 97 m d’altitud. Un pont l’uneix a l’altra banda del riu, per on passa la carretera d’Aragó i on es troba l’estació del ferrocarril de València a Saragossa. Fou poble de moriscs, repoblat en 1611-12, després de l’expulsió d’aquests; la parròquia (Sant Roc) no fou creada fins el 1574, que hom desmembrà el seu territori (conjuntament amb Segart) de Morvedre.
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat