Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1939), professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze (1948). S'ordenà capellà de l’Opus Dei (1959) i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra (1960). Publicà El suelo (1940), Origen y formación del humus (1948), Edafología, en collaboració amb A. Hoyos de Castro (1948-55) i Consideraciones sobre la investigación científica (1951).