Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat; al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau (on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’Albera) la separen de la plana del Tec. El territori és drenat per la riera de l’Albera, que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau; aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el Pertús. Al fons d’aquestes rieres i de llurs afluents hi ha petites extensions de conreus, però el terme és, en gran part, cobert de pastures i, sobretot, de bosc (alzina surera).
L’economia és completament agrària (182 ha conreades). La població ha disminuït constantment al llarg dels segles XIX i XX: el 1962 era el 15,6% de la del 1836; només es mantingué estable en la dècada de 1921-31. El poblament, totalment disseminat, es divideix en dos pobles: Sant Joan d’Albera, que és el cap de municipi, i Sant Martí d’Albera, que ha mantingut la capitalitat religiosa. Vora Sant Joan es troba un dolmen anomenat la Balma de Na Cristiana.