Fundà el periòdic L’Atélier (1840) per difondre les idees socialistes. Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional (fou el primer obrer que hi entrà). Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d'atéliers nationaux, i més tard president de l’assemblea nacional. En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià (1859); el 1871 prengué part a la Comuna de París.