Josep Albertí i Morey

(Capdepera, Mallorca, 8 de juny de 1950)

Escriptor.

Vida i obra

Llicenciat en dret per la UIB. Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi (1971, premi Blanquerna de poesia 1970). També és autor de “Com a una resistència” (dins el volum Poesia 1972), Aliorna (1974), Era plena de canoes (1977), Poemes d’aire condicionat (1979), Cutis (1980), Lesions (1982), Nimfomania (amb Tomeu Cabot, 1995) i Sabó fluix de camp de concentració (amb T. Cabot, 1998).

Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i col·laborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc, la seva obra està molt vinculada als moviments plàstics de Mallorca: ha col·laborat en diversos happening, audiovisuals i exposicions i ha treballat la poesia visual. Com a crític, ha publicat nombrosos articles sobre literatura i art i ha estudiat autors com Blai Bonet i Damià Huguet.

Bibliografia

  • Muntaner González, M. (2007)): “Josep Albertí: la pervivència de l’experimentació textual”, dins Textualisme i subversió. Barcelona, PAM, p. 241-295.