Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat. Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm, i del 1480 al 1486 ocupà alguns càrrecs del consell barceloní. És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona. Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere al·legoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics. En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada, la més interessant, Amor presideix un tribunal que ha de fallar les diferències entre l’autor i la seva estimada. El Raonament és una disquisició amorosa, adreçada en forma de carta i que acaba amb una cançó en castellà. El Sermó d’Amor i Requesta d’Amor recitant una alteració entre la voluntat i la raó són peces similars, bé que sense cap mena d’estructura narrativa. L’any 1472 acabà la traducció dels Commentaria tria de primo bello punico de Leonardo Bruni d’Arezzo, feta segons una versió italiana contemporània atribuïda per Alegre al mateix autor; però la seva obra més important és la versió, feta, almenys en part, directament del llatí, de les Metamorfosis d’Ovidi amb el títol Los quinze llibres de transformacions del poeta Ovidi, impresa a Barcelona el 1494 però escrita segurament uns quants anys abans, i dedicada a la infanta Joana, filla de Ferran II de Catalunya-Aragó. Encara, entre d’altres obres avui perdudes, Alegre escriví una Vida de sant Josafat, publicada el 1494.