Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat (1934) a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novel·les La serpiente de oro (1935), Los perros hambrientos (1939) i El mundo es ancho y ajeno (1941), aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial. Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas . La seva obra, que cal situar dins el corrent indigenista i que intenta de reflectir els problemes socials i polítics de les classes populars peruanes, és resolta amb unes tècniques vacil·lants entre les de la novel·la tradicional i certes descobertes de la novel·la realista del s. XX.