Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic (1824-28). Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo (Itàlia), on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot. Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset. El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí. A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky. Fou elegit superior provincial de la província dominicana de Sant Josep, als Estat Units. Fou preconitzat bisbe de Monterrey, quan aquest bisbat encara abastava tot Califòrnia i Nou Mèxic. Rebé la consagració episcopal el 1850. Dos anys més tard, el concili plenari de Baltimore acordà una divisió diocesana amb la creació de l’arquebisbat de Califòrnia i dos bisbats sufraganis: Los Angeles i Monterrey. Arran d’això esdevingué, l’any 1853, el primer arquebisbe de San Francisco de Califòrnia. Erigí noves parròquies, fundà escoles i hospitals, féu construir la catedral, afavorí la presència de congregacions religioses i publicà diverses cartes pastorals. Hom el considera un gran impulsor del catolicisme en aquelles terres. L’any 1869 assistí al concili I del Vaticà. Presentà la seva renúncia l’any 1884, i retornà a Catalunya, on exercí com a arquebisbe titular de Pelusium. Féu un projecte sobre un seminari dominicà per a les missions americanes. L’any 1965, les seves despulles foren traslladades a Califòrnia, on reberen sepultura a la cripta dels bisbes del cementiri de la Santa Creu.