En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió. Foren hel·lenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega. Aquesta hel·lenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta, bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor (184-141 aC), parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per Climent d’Alexandria i Eusebi de Cesarea. Altres obres de l’escola alexandrina són els oracles sibil·lins, àmpliament coneguts en l’hel·lenisme, els llibres II, III i IV dels Macabeus, el pròleg i la versió grega del Llibre de la saviesa de Salomó i la Carta d’Arístees. La voluntat d’hel·lenització dels jueus d’Alexandria culminà en Filó (20 aC-40 dC), primer filòsof jueu que intentà de conciliar les dades de la revelació divina amb la filosofia platònica grega. L’activitat literària dels jueus d’Alexandria anà minvant amb les revoltes i persecucions de l’època romana. En l’alçament de l’any 38, descrit per Filó, el poble grec demanà que fossin posats ídols a les sinagogues dels jueus, els quals foren desplaçats a un barri de la ciutat i declarats estrangers. Més tard (decret de Vespasià) els foren augmentats els imposts. Els desordres i les revoltes continuaren (revolta dels zelotes el 73, alçament jueu de 115-117) fins que el poble jueu d’Alexandria fou anihilat per Trajà (s II).