Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època. Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia. Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia (1739). Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame (1737) i en les Epistole, exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura. Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica (1755), que tingué una directa repercussió en la reforma endegada per Gluck dins el gènere operístic.