Deturà l’expansió de l’orde teutònic i en rebutjà les nombroses invasions. En defensa del seu germà Liubartas, lluità contra Polònia (1349-66), que reivindicava el ducat de Halicz. En la guerra contra els tàtars alliberà Podòlia; davant l’amenaça tàrtara, acceptaren el seu protectorat Rutènia, Briansk i Novgorod-Severskij, i obligà el gran duc de Moscou Dmitrij Donskoj a acceptar el fet consumat. També reconegueren la seva tutela Pskov i la regió del Gran Novgorod, defensada contra els suecs. A la seva mort, Lituània s’estenia des de la mar Bàltica fins a la mar Negra.