i Algorfa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Algorfa

Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Població: 
4.346 h
[2009]
Extensió: 
18 km2

Situat a la dreta del Segura, que el separa del terme d’Almoradí, ocupa un territori gairebé pla del tot, del qual només destaquen algunes petites elevacions cobertes de pins o de pasturatge. El 1950, el regadiu ocupava només 60 ha (regades amb aigua de la séquia d’Alquibla), però des d’aleshores s’ha estès considerablement; la població ha augmentat paral·lelament. A l’àrea regada es conreen cítrics, hortalisses, cotó i cereals. Els conreus de secà són l’olivera, la vinya i els cereals. Hom cria cucs de seda. L’única activitat industrial és la de materials de construcció (guix i rajoles). La població, formada en gran part per obrers agrícoles, ha augmentat en cent anys en un 400% (des del 1940 gairebé ha doblat, a causa de la transformació en regadiu de gran part del terme). Des del 1960 el creixement ha disminuït i s’ha iniciat una petita emigració. El lloc d’Algorfa (1 454 h agl [2006]; 26 m alt.), format al costat de la residència senyorial, a la vora de la séquia d’Alquibla, ha absorbit l’antic poble de Las Bóvedas. El 1272, després de la conquesta, durant la dominació castellana, Algorfa passà a l’orde de Santiago. La senyoria fou adquirida després per la família Masquefa; el 1762 fou elevada a marquesat ( marquesat d’Algorfa ). El 1798 se segregà del municipi d’Almoradí, i, el 1924, de la parròquia de la mateixa vila veïna. El 1413 hi fou fundat un convent dominicà (Sant Pere de Verona), que desaparegué al s. XIX amb la desamortització.

Col·laboració: 
JEC / MxC
Llegir més...