La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht (1713) i de Rastatt (1714). Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània (conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718), Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança (28 d’agost de 1718). Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics; el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia; el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana; i fins i tot el retorn de Gibraltar. Malgrat això, Felip V es mantingué intransigent; aleshores els britànics atacaren Sicília (1718) i els francesos envaïren Espanya pel Pirineu (1719). Davant la gravetat de la situació, Felip V cedí: destituí i expulsà el primer ministre Alberoni (desembre de 1719) i s’adherí a la Quàdruple Aliança (26 gener de 1720). Poc temps després ho féu Savoia, i hom convocà (1721) un congrés europeu a Cambrai (congrés de Cambrai) per dirimir els conflictes.