Succeí el seu pare Muǧāhid ibn ‘Abd Allāh en el govern independent d’aquell territori, malgrat l’oposició del seu germà Ḥasān. Havent caigut en poder dels cristians en una expedició militar a Sardenya, fou batejat, però després del rescat tornà a l’islamisme i s’hi mantingué fidel. Tanmateix, servà amistat envers els cristians. Signà un conveni (1058) amb el bisbe de Barcelona i es comprometé a protegir els súbdits cristians de Dénia i de les Balears a canvi del reconeixement de la seva sobirania. Mantingué bones relacions diplomàtiques i correspondència amb la comtessa Almodis de Barcelona. Prengué el títol honorífic d’Iqbāl al-Dawla (‘prosperitat de la dinastia’) i es casà amb una princesa de Saragossa. Els matrimonis d’al-Mu'tamid de Sevilla i al-Mu'tasim d’Almeria amb les seves germanes no foren obstacle perquè Aḥmad I al-Muqtadir, rei de Saragossa, en lluita amb Yūsuf de Lleida, fes presoner ‘Alī i s’anexionés el seu regne. ‘Abd Allāh al-Murtaḍā, governador de les Illes Balears, allotjà la família del rei destronat i es declarà independent. Les illes romangueren en en aquesta situació fins a l’arribada dels almoràvits al començament del s XII.