Romà Alís i Flores

(Palma, Mallorca, 24 d’agost de 1931 — Madrid, 29 d’octubre de 2006)

Compositor.

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà. Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa. Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona. El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla (1963). Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid (1971-66). Guanyà nombrosos premis de composició, entre els quals destaquen el Primer Gran Premi Internacional de Composició de Divonne-les-Bains, de París (1961), el de Creativitat de Ginebra, el premi Alemany i Vall de Barcelona (1964), el d’Art de la Diputació de Sevilla, el de Creativitat de la Fundació Joan March (1967) i el premi Unda d’Emissores Internacionals Radiofòniques (1975). Rebé encàrrecs d’obres de l’Orquestra de Barcelona, de la Simfònica de Balears, de la d’Astúries, del Festival Internacional de Barcelona, de la Semana de Música Religiosa de Cuenca, de Radio Nacional de España i de la Comunitat de Madrid, entre d’altres.

La seva producció, abundantíssima (prop de 200 peces), es dibuixa dins un pantonalisme lliure, que mostra una gran subtilesa en la continuïtat sonora. Inclou nombrosos gèneres i diferents combinacions instrumentals, a més de música per a cinema. Se’n poden destacar Poemas de la Baja Andalucía (1958), per a piano; Simfonia de cambra (1962); Salmos cósmicos (1969), per a 4 cors mixts i 2 orquestres; El cant de Lorelei (1970), per a soprano i piano; Rondó de danzas breves (1977), per a piano; les Cançons de la Roda del Temps (1983), sobre el cicle de Salvador Espriu, per a soprano i orquestra de corda; l’oratori Jesucristo en el desierto (1985); Cantiga astur (1985), per a piano, cor mixt i orquestra; Homenatge a Gaudí (1987) i Homenatge a Frederic Mompou (1988), per a orquestra, i Estampas del Madrid goyesco (1991).