Participà a la Comuna de París i fou condemnat (1871) a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880. Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest (1890), dirigí l’ala esquerra (que defensava l’acció sindicalista directa). D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista. L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant. Escriví Mémoires d’un communard.