Exercí de professor d’institut i fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València i d’altres. Fou president de Lo Rat Penat, secretari de l’Acadèmia de Belles Arts, corresponent de la Reial Acadèmia de la Historia de Madrid i de Bones Lletres de Barcelona, director de número del Centre de Cultura Valenciana i ànima de la revista Archivo de Arte Valenciano. Són remarcables les seves monografies sobre la civilització ibèrica al País Valencià, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de Déu dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la guerra contra Napoleó. Esment especial mereixen els seus treballs: Ramon Muntaner, cronista dels reis d’Aragó (1910), Goigs valencians (1917) i sobretot la Historiografia valenciana (1919).