Després de l’entrada de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya (1705), s’hagué d’exiliar a Castella, on ocupà un lloc a la cancelleria de Valladolid. El 1712 tornà a Catalunya com a assessor de Berwick. Del 1714 al 1716 fou membre de la junta de justícia i govern provisional, organisme superior de Catalunya. Des del 1716 ocupà una auditoria de l’audiència, des d’on presidí, de fet, la reorganització municipal de Catalunya. El 1719, en entrar els exèrcits francobritànics a Catalunya i esclatar el moviment guerriller antiborbònic, organitzà les milícies i dirigí la lluita repressiva, àdhuc en oposició al capità general.