Ciutadà honrat de Barcelona, fou diputat i conseller de la generalitat, per dues vegades conseller tercer de Barcelona i el 1684 conseller de la llotja. Catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona, entre els seus escrits cal esmentar la Pharmacopea catalana (1666) i De corde hominis disquisitio (1694), on defensà la introducció de les idees de Harvey sobre la circulació de la sang, per les quals fou combatut. Fou pare de Josep d'Alòs i de Ferrer.