Feu els primers estudis musicals al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble, entre d’altres, d’Eduard Toldrà, Enric Ribó i Joan Massià. L’any 1966 obtingué el Premi d’Honor en el grau de virtuosisme. Com a músic de formacions de cambra col·laborà amb Alberto Lysy i amb Henryk Szeryng, de qui també fou deixeble. Actuà com a solista a Suïssa, a Alemanya i a Anglaterra, i fou primer violí de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-86). Amb aquesta formació actuà com a solista en nombroses ocasions, i també amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou primer violí a partir del 1981. Dirigit, entre d’altres, per Antoni Ros Marbà, Sergiu Celibidache, Zdenek Macal o Jean-Bernard Pommier, estrenà obres especialment compostes per a ell, com la Fantasia concertant, de Jordi Cervelló. Formà part del Trio Toldrà i del Quartet Pedralbes i fou membre del duo integrat també pel guitarrista Jaume Torrent, a més de col·laborar com a convidat d’altres grups cambrístics. Era pare del també violinista Sergi Alpiste i Conde (Barcelona, 1968).
El Trio Händel, format per J. M. Alpiste, A. Soler i J. Francesch
© Fototeca.cat
Violinista.