i Alquézar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alquézar

Nom històric d’Alquèssar
Col·legiata d’ Alquézar  
© Xevi Varela
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la zona de transició entre Sobrarb i el Somontano, accidentada pels darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero.
Població: 
321 h
[2009]

L’oli, el vi i les ametlles són els principals productes agrícoles. Des dels anys vuitanta és un important centre turístic a l’estiu, gràcies al riu Vero. És situada al peu d’una gran roca espadada coronada per un antic castell, després monestir d’Alquézar (Santa Maria d’Alquézar). Era una canonja augustiniana establerta al final del segle XI. Enclavada en una zona disputada pels bisbes d’Osca i de Roda de Ribagorça, a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa i de la reorganització de la seva diòcesi, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, príncep d’Aragó, adjudicà a la llunyana diòcesi tortosina la circumscripció eclesiàstica d’Alquézar. Els bisbes de Tortosa foren priors d’Alquézar fins el 1242, que passà definitivament a la diòcesi d’Osca. Esdevingué col·legiata i, al segle XIX, església parroquial. De la primera església romànica, consagrada el 1099 i acabada al començament del segle XII, només resta l’atri, amb interessants capitells esculpits, que forma, actualment, una de les ales del claustre; aquest fou completat al segle XIII i decorat als segles XV i XVI amb pintures murals. L’església actual fou construïda en 1525-32. A la vila destaca la plaça major, porticada.

Col·laboració: 
ATR / MxC
Llegir més...