La geografia
Cap de comarca, Vilafranca del Penedès. És situat a la Depressió Prelitoral Catalana entre el Baix Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Garraf i el Baix Llobregat. Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la extensió més gran dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc., els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, el Pla del Penedès, Puigdàlber, etc. A mestral i al N té la Serralada Prelitoral Catalana, amb les serres locals d’Ancosa, Font-rubí i Mediona que el separen de la comarca d’Igualada, i a migdia la Serralada Litoral amb les formacions cretàcies de l’Àguila i d’Olèrdola que el separen de Garraf. A ponent la depressió planera es prolonga vers el Baix Penedès, sense trets físics destriables, i a llevant ho fa vers el Baix Llobregat seguint la vall inferior de l’Anoia. En el curs d’aquest riu, aigües amunt, el límit comarcal és fixat a l’estret del Badorc i, aigües avall, al de Gelida. De cara al Llobregat, un altre confí convincent és el coll d’Ordal. El punt més alt de la Serralada Prelitoral a l’Alt Penedès és al Castellar, de la serra d’Ancosa (944 m), i el de la serralada costanera, a l’Àguila (468 m), mentre que el pla vilafranquí es troba a 223 m. Aquest pla ofereix un doble vessant, molt suau: un, vers el riu de Foix, i l’altre, vers l’Anoia, i a l’esquenall hi ha la Granada, a 272 m d’altitud. El riu de Foix, que recorre la part de ponent de la comarca i travessa perpendicularment la depressió, tributa directament a la mar, després d’haver travessat la Serralada Litoral, mentre que l’Anoia es corba en angle recte, segueix longitudinalment la depressió i desemboca al Llobregat. De la conca de l’Anoia solament un fragment pertany a l’Alt Penedès, ja que la seva cubeta de recepció és constituïda per la conca d’Òdena i el curs final s’inclou al Baix Llobregat.
Paisatge de la plana de l’Alt Penedès
© Arxiu Fototeca.cat
Com a afluents de l’Anoia hi ha el riu de Bitlles i la riera de Lavernó. La serralada costanera, a causa de la seva altitud poc accentuada, no detura les influències mediterrànies. En canvi, la prelitoral priva que penetrin a l’Alt Penedès les influències climàtiques molt més crues i irregulars de la Depressió Central. La mitjana anual de temperatura al pla vilafranquí és de 15°C i la de pluja, de 550 mm, repartits en un 18% a l’hivern i a l’estiu, un 26% a la primavera i un 37% a la tardor. La vegetació és mediterrània marítima septentrional poc humida, de la qual els primitius alzinars han desaparegut, en gran part substituïts per boscs de pi blanc i per brolles de romaní i bruc d’hivern.
La població
La població comarcal ha anat augmentant des del 1900. A partir del 1930 alguns municipis rurals, però, acusaren una regressió demogràfica. La població passà de 64.894 h el 1981 a 69.863 h el 1991 i de 80.976 h el 2001 a 93.408 el 2005, la qual cosa implica un creixement espectacular l’última dècada. Alguns municipis experimentaren un creixement molt elevat, com ara Olesa de Bonesvalls (447 h el 1991, 1.383 el 2005), Pontons (256 el 1991, 482 el 2005) i Santa Margarida i els Monjos (3.917 el 1991, 5.933 el 2005), mentre que d’altres perderen població en el decenni 1991-2001 però després recuperaren la tendència a l’alça (Sant Pere de Riudebitlles). En alguns termes muntanyencs, com el de Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix, la població disseminada supera de molt l’agrupada. La capital i centre aglutinador, Vilafranca del Penedès, té 35.864 h (2005), que representa el 38,3% de la població conjunta de la comarca. Segueixen en importància demogràfica Sant Sadurní d’Anoia (11.359 h), Santa Margarida i els Monjos (5.933 h) i Gelida (5.650 h), Subirats (2.820 h), Olèrdola (2.864 h), Sant Martí Sarroca (2.721 h) i Sant Pere de Riudebitlles (2.176 h), que aplegaven el 35,8% de la població de la comarca. Hom atribueix al mercat de Vilafranca una àrea d’un miler de km2. Hi ha, a més, el mercat de Sant Sadurní d’Anoia, amb una àrea d’un centenar de km2. L’estructura de la població per edats a la comarca era la següent: el 14,4% del cens tenia menys de 15 anys, el 68,1% era població adulta i el 17,5% sobrepassava els 65 anys.
L’economia
El 2001 la població activa era de 40.046 persones i la taxa d’atur es calculà en el 8,3%. El mateix any, el 4,3% dels treballadors ocupats es dedicava al sector primari, el 34,15% a la indústria, el 10,4% a la construcció i el 51,2% als serveis. Respecte al cens del 1998, la indústria i l’agricultura han perdut pes en termes percentuals, seguint la tendència del total de Catalunya. El total de terres conreades és en creixement: 23.433 ha el 2003 (185 ha de regadiu i 23.248 ha de secà) contra les 22.760 ha el 1999. La major part d’aquestes terres estan dedicades al cultiu de la vinya (19 302 ha), xifra que suposa el 82,3% del total i que representa un augment de 1.742 ha respecte al cens agrari del 1999. La resta dels conreus són cereals (1.790 ha), especialment blat i ordi, fruiters (1.222 ha) i oliveres (450 ha). Els vins són emprats per la denominació d’origen del Penedès, que és territorialment la més extensa de les del Principat de Catalunya, amb més de 27.000 ha de vinya conreades, i també la més important quant a producció de vi, amb un volum anual de prop d’1,5 milions de hl/any. La regió inclosa sota aquesta denominació s’estén per tot el Garraf i l’Alt i el Baix Penedès (llevat del municipi de Masllorenç) i també per diversos municipis del Baix Llobregat, l’Anoia, el Tarragonès i l’Alt Camp. Pel que fa a la ramaderia, tot i que no era gaire important, destacaren els 41.329 caps de bestiar oví; també se censaren 17.989 caps de bestiar porcí, 5.692 de boví i 1.276 de cabrú. Les característiques de la indústria són la gran diversificació pel que fa a les especialitats, la concentració en dues zones (Sant Sadurní i els voltants, d’una banda, i Vilafranca i Santa Margarida i els Monjos, de l’altra) i el predomini de l’empresa petita i mitjana. El sector amb més implantació és l’alimentari, que reuneix gairebé el 40% de les empreses. Té una clara preponderància la indústria vinícola, concentrada a Sant Sadurní d’Anoia, que és el principal centre elaborador de cava de la península Ibèrica (a la comarca s’elabora el 95% de la producció de cava de Catalunya), i a Vilafranca del Penedès. Els últims anys aquest sector ha crescut espectacularment i ha passat de les 75 empreses (1984) a les 133 (1988), cosa que representa un augment del 77,33%. El sector terciari, que ocupa gran part de la població, es concentra sobretot a Vilafranca. El ferrocarril de Barcelona a Martorell i a Sant Vicenç de Calders, que travessa longitudinalment la comarca de llevant a ponent, fou inaugurat l’any 1865, i la carretera general de Barcelona a Tarragona fou inaugurada el 1802. L’any 1973 fou oberta al trànsit l’autopista A-7 amb sortides a Gelida, Sant Sadurní d’Anoia, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Sitges i Santa Margarida i els Monjos. Altrament, Vilafranca és un centre d’on surten radialment altres carreteres que, entrecreuant-se, comuniquen amb totes les localitats de la comarca.
La història
El castell de Sant Esteve, a Castellet (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Des de la conquesta cristiana (segle X), el nucli central del Penedès s’ha trobat sempre a l’Alt Penedès i inicialment en fou el cap la vella fortalesa d’Olèrdola; a partir de la seva fundació, en ple s XII, el centre es trobà a Vilafranca, que esdevingué cap d’una vegueria que comprenia no solament l’Alt i el Baix Penedès, sinó també una part de l’Anoia (Piera i la seva rodalia i el sector de la Llacuna, Santa Maria de Miralles i Bellprat), el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià, i, al Baix Llobregat, Abrera, Esparreguera i Collbató. Amb els decrets de Nova Planta borbònica (1716), la vegueria de Vilafranca del Penedès i la sotsvegueria d’Igualada formaven un corregiment amb capital a Vilafranca, demarcació que es mantingué fins a la divisió provincial del 1833, que es repartí entre les províncies de Barcelona i Tarragona (el límit de les quals s’ha mantingut en aquest sector també per a les actuals comarques de l’Alt i del Baix Penedès). El 1835 fou creat el partit judicial de Vilafranca del Penedès, amb una jurisdicció que, llevat de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, que li foren agregats, fou presa com a territori de la comarca de l’Alt Penedès en la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936. La comarca tenia 25 municipis fins que el 1990 se’n modificaren els límits i hom hi agregà els municipis de Castellet i la Gornal i d’Olesa de Bonesvalls, anteriorment pertanyents al Garraf (el Penedès). Després de les eleccions municipals del 2003, el consell comarcal quedà constituït amb 11 consellers del PSC, 10 de CiU, 3 d’ERC i 1 del PP.