La seva obra poètica (publicada per Torres Villarroel el 1744) consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia, i de poemes filosòfics i religiosos (La muerte es vida, etc.), influïts per l’obra ascètica de Quevedo. Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo (1713), que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos.