Casat amb Tiy, esposa principal, desposà també la princesa mitanniana Gilukhepa i altres dones, entre elles algunes filles seves, com la princesa Sitamon, mare, potser, dels faraons Smenkhkara i Tutankamon. La seva política exterior, molt fluixa, estigué basada en les aliances matrimonials (desposà la filla i la germana del sobirà cassita de Babilònia, la filla del rei d’Arzawa, etc). Per contra, en política interior, Egipte assolí aleshores el cim en el camp econòmic —ho demostren les seves construccions, nombroses i de factura excel·lent (temple de Luxor, de Soleb (Alta Núbia), colossos de Mèmnon, tomba a la Vall de les Mones, branca de la Vall dels Reis, etc) —i en l’artístic, sobretot pel que fa al relleu, on s’arriba quasi a la perfecció (tombes, per exemple, de Kheruef i Ramosè) i a les arts menors. En el terreny religiós, comença ja a adquirir importància en aquest regnat el culte a Aton, preponderant en època del seu successor Akhenaton, amb el qual tingué, segons alguns autors, una llarga corregència.