Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució. A partir de llavors féu una ràpida carrera política: fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU (1953-62), comissionat especial de Nasser a Síria (1959-61), vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab (1964-67). El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la col·laboració militar de l’URSS. L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes durant el mes de juny es retirà dels seus càrrecs; intervingué en una conspiració contra Nasser i, poc temps després, se suïcidà.