Pere d’Amigant i de Ferrer

(Manresa, Bages, 1645 — Pamplona, 1707)

Jurista.

Fou professor de dret romà a la Universitat de Barcelona, assessor togat del tribunal de la capitania general, assessor del mestre racional, membre de la sala tercera del consell reial, jutge del reial consell en matèria criminal, fiscal de l’audiència i consultor del tribunal del Sant Ofici. El 1704, contra les instruccions del virrei borbònic, sostingué en un dictamen el dret al secret de les sessions del Consell de Cent. El 1706, trobant-se a Madrid, fou empresonat per ordre de Felip V; fou traslladat a Pamplona per complir-hi reclusió perpètua, on morí. Posà al dia i il·lustrà amb comentaris i formularis la Praxis Civilis de Lluís de Peguera i les addicions que hi havia introduït Acaci Antoni de Ripoll (1674). És autor de Decisiones et enucleationes criminales, seu praxis regii criminalis concilii, Cathaloniae (1691-1697) i d’altres dues obres inèdites, De nobilitate concedenda mortuo et quod possit ad suos posteros transmitere i Institutiones ethicae et politicae. Fou germà del primer comte del Fenollar.