Fill de Sesostris III, portà la dinastia el seu cim i fou un dels reis més importants de la història faraònica. La intensa activitat del seu pare fora del país (especialment a Núbia) li permeté de concentrar-se en la política interior. D’ací la riquesa assolida en el seu regnat, com ho palesen l’explotació de mines i pedreres (Uadi Hammamat, Sinaí, etc), l’agricultura (portà a terme el projecte iniciat, sembla, per Sesostris II de convertir el Faium en el graner d’Egipte) i les construccions, que fan d’ell, igual que de Tuthmosis III, d’Amenofis III i de Ramsès II, un dels faraons que edificà més i millor (hi ha restes dels seus monuments arreu d’Egipte, entre els quals cal esmentar els del Laberint, molt elogiats pels autors clàssics). A l’exterior, controlà plenament la Baixa Núbia. Construí dues piràmides: la de Dahšūr i la de Hawara.