Fill del bisbe d’Orte, Arseni, fou una de les figures més importants de la cúria romana al segle IX. El 855, amb l’ajuda de Lluís II, intentà de substituir Benet III, però fracassà. La seva erudició i el seu coneixement de la llengua grega el convertiren en intermediari indispensable entre el papat i l’Orient bizantí. Fou conseller de Nicolau I, d’Adrià II (el qual el nomenà, el 867, bibliotecari de l’església romana) i de Joan VIII. El 869 assistí al Concili IV de Constantinoble (VIII concili ecumènic), del qual traduí les actes. Escriví una Chronographia tripartita, compendi de diverses cròniques bizantines. Durant molt de temps hom li atribuí el Liber pontificalis.