Debutà molt jove en el cinema (Dum-Bom, 1953, de Nils Poppe), i compaginà una primera etapa de papers secundaris amb la formació a l’Escola d’Art Dramàtic d’Estocolm i feines de model publicitària. Tanmateix, abandonà els estudis quan Ingmar Bergman la incorporà al Stadsteater de Malmö, on interpretà obres d’August Strindberg i Hjalmar Bergman. En cinema treballà per a Gustaf Molander (Herr Arnes penningar, ‘Els diners del senyor Arnes’, 1954), Alf Sjöberg (Sista paret ut, ‘L’última parella’, 1956) i, principalment, per a Ingmar Bergman, una de les actrius més destacades de la seva filmografia: Sommarnattens leende (‘Somriures d’una nit d’estiu’, 1955), Det sjunde inseglet (‘El setè segell’, 1957), Smulstronstället (‘Maduixes silvestres’, 1957), Rabies (‘Ràbia’, 1958), Djävulens öga (‘L’ull del diable’, 1960), Nära livet (‘A prop de la vida’, 1958, film pel qual fou premiada a Canes), Persona (1967), En Passion (‘Una passió’, 1969) i The Touch (1971). També actuà als films Älskarinnan (‘L’amant’, 1962), de Vilgot Sjöman, pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín el 1963; The Kremlin letter (1969), de John Huston; Quintet (1978), de Robert Altman; Twee vrouwen (‘Dues dones’, 1979), de George Sluizer; Marmeladupproret (‘Revolució de melmelada’, 1980), d’Erland Josephson; Babettes Gæstebud (‘El festí de Babette’, 1987), de Gabriel Axel, Il sogno della farfalla (1994), de Marco Bellocchio, i Arn - Tempelriddaren (‘Arn - El cavaller del Temple’, 2007), de Peter Flinthetc, entre molts altres. Des de la dècada de 1980 es dedicà sobretot a la interpretació i la direcció teatrals. L’any 1996 publicà l’autobiografia Ett ögonblick (‘Un moment’).