Sol·licità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix (1809). Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp. Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí (1810), on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i la creació d’unes juntes regionals connectades amb unes corts generals. Diputat a les corts de Cadis (1810), sobresortí pel gran nombre d’intervencions (261) que hi féu, així com per la seva posició entre el liberalisme i el tradicionalisme. Insistí en la prioritat de guanyar la guerra, i en l’aplicació de les esmentades instruccions. defensà els cossos francs enfront dels militars professionals, i la indústria i la ramaderia davant d’un auditori sovint agrarista i lliurecanvista. Pel juny del 1812 demanà passar a la propera costa de Portugal per a refer la seva salut, però per l’octubre era comunicada la seva mort.