De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler. En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc. Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann (‘Rodamon querubínic’, 1657; traducció catalana de Lluís Duch, 1995) i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust (‘Goig sant de l’ànima’, 1657). Publicà també Sinnliche Beschreibung der vier letzten Dinge (‘Descripció sensible de les quatre darreres coses’, 1675), sobre el tema dels novíssims i Ecclesiologia (1677), recull de texts polèmics.