Col·laboradora assídua de Canigó, El Pont, Reduccions i 9 País de Figueres, on exercí molts anys l’ensenyament, la seva obra crítica comprèn Aproximació a la poesia de Salvador Espriu, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits (1974), i Viatge a Ítaca amb Josep Carner (1982). Conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli, el 1978 edità el text Memòries d’un pagès del segle XVIII, de Sebastià Casanovas i Canut. Com a poetessa publicà Díptic (1972), juntament amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980), i el 1990 aplegà la seva obra poètica en el volum Columnes d’hores. Com a prosista, guanyà el premi Josep Pla 1978 amb Les closes (1979) i publicà els reculls de narracions No em dic Laura (1981), Artemísia (1990) i La daurada Parmèlia i altres contes (1991), i les novel·les Viola d’Amore (1983), Sandàlies d’escuma (1985), L’agent del rei (1991), El violí d’Auschwitz (1994), Quadern d’Aram (1997) i Nit de 1911 (premi Octavi Pellissa, 1999). Relacionat amb el seu interès pel món clàssic, cal esmentar també les obres divulgatives Relats de mitologia. Els Déus (1996), Relats de mitologia. Els herois (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997). El 1991 ingressà a la secció filològica de l’IEC. El 2010 hom publicà pòstumament Maria Àngels Anglada. Poesia completa, que incloïa els poemes inèdits.