Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration (1957), a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain. Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals”. Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a punt de partida el drama de John Osborne Look Back in Anger (‘Mirant enrere amb còlera’, 1956). El moviment, molt eclèctic a l’hora de triar les seves tècniques, abraça novel·listes com Kingsley Amis o Alan Sillitoe, dramaturgs com Arnold Wesker o John Arden, directors de cinema com Tony Richardson o Karel Reisz, etc. Fou rebut amb recels i entusiasmes, constituí una renovació autèntica i obtingué ressò i influència internacionals.