i l’Anoia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia ), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla. Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre. Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral. Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists paleozoics, que constitueixen els materials de la indicada serralada a Capellades i forma el pintoresc congost que obre pas entre el Penedès i la comarca d’Igualada. A part Calaf, que cavalca en un doble vessant a l’inici de la conca, les poblacions més importants que troba el riu en el seu curs són Igualada, Capellades, Sant Sadurní d’Anoia i Martorell. Els seus afluents més remarcables són les rieres de Tous, Òdena i Castellolí, que coincideixen, amb valls obertes, al pla d’Igualada i la riera de Carme, que ofereix una vall d’aire més independent, entre muntanyes, i lliura el seu cabal dins el congost de Capellades. Al Penedès rep el riu de Bitlles. El mòdul absolut a Jorba és de 0,68 m 3 /s, a la Rata, després d’haver rebut la riera de Carme, és de 2 m 3 /s, i a Sant Sadurní d’Anoia, després d’haver rebut el riu de Bitlles, obté 2,70 m 3 /s. Té, però, rierades que han vorejat els 1 000 m 3 /s. D’antic, les seves aigües han impulsat nombrosos molins fariners, drapers, paperers i fargues i ara es continuen aprofitant a nombroses fàbriques, com les adoberies d’Igualada, el complex paperer de la Pobla de Claramunt, Capellades i Gelida i també fàbriques de filats, teixits i farineres. Els afluents de la riera de Carme i del riu de Bitlles són també objecte d’intervencions industrials. A causa de l’escàs cabal de l’inici, l’actual aprofitament és fet a la part baixa, on el desnivell reduït imposa l’allargament de les séquies per tal d’accentuar-lo. Des del 1905 hi ha un projecte de construcció d’un embassament a Jorba, amb capacitat per a 4,5 milions de m 3 i una zona regable de 1 270 ha.

Col·laboració: 
JIg
Llegir més...