Situació i presentació
Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall (21,2 km2), Ars (35,3 km2), Civís (63,5 km2), Arcavell (17,5 km2) i Bescaran (33,76 km2), el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre.
El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell. Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell; s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a tocar del Segre, al límit amb el termu municipal de la Seu. L’antic terme d’Arcavell és situat a la part de tramuntana de la comarca, al límit amb Andorra; el terme d’Ars és també a la part de tramuntana, vora el límit amb Andorra i a frec del Pallars Sobirà. El terme tradicional de Civís comprèn tres parts diferenciades: la meridional, a la vall de Sant Joan Fumat, la septentrional, drenada pel riu d’Aós, i la de ponent, a la capçalera del Romadriu o riu de Santa Magdalena, aquesta del vessant pallarès. El terme tradicional de Bescaran és situat al NE, al límit amb Andorra i amb la Cerdanya. És l’única vall de l’actual municipi que no desguassa a la Valira, ja que comprèn la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre que neix sota el Port Negre.
El municipi limita al S amb els termes de Montferrer i Castellbò (que s’estén també pel sector ponentí), la Seu d’Urgell i Estamariu; a l’E termeneja amb el Pont de Bar i Lles de Cerdanya (Cerdanya), al NW amb Alins i Farrera, ambdós del Pallars Sobirà, i al N amb Andorra.
Excepte el fons de les valls principals, com la Valira, el terme és molt accidentat.
El termenal del municipi amb el de Lles de Cerdanya segueix la línia de carena que des de Monturull (2.761 m), vèrtex geodèsic que forma trifini amb Anserall, Lles i Andorra, passa pel pic del Coll de la Barra, el coll de la Barra i lo Punçó (2.493 m). Constitueixen el límit amb el Pont de Bar les serres de les Pinyes i de la Curna; després, el termenal separa els indrets de Pi-rodó i Sorri, i abans del coll de Jou, pren direcció W, resseguint el curs del torrent del Coll de Jou fins al seu desguàs al riu de Bescaran. En direcció a tramuntana, el límit amb Estamariu es fa per la serra de Banat, fins al cap del Boix (2.034 m), on el límit s’inflexiona en direcció sud passant pel coll d’Arcavell, el turó de la Guàrdia, el coll d’Arques, passa prop del roc del Cucut, i a l’indret de les Colomines coincideixen els límits de la Seu d’Urgell, Estamariu i Anserall. El termenal s’apropa a la riba dreta del Segre, confrontant amb la Seu, i travessa els cursos del barranc de l’Óssa, el torrent de les Collades, el de la Morera i el de Gol.
A la dreta de la Valira el límit remunta els rocs de la Mitgela, passa per la collada de la Torre i arriba al tossal del Roure (1.684 m) per a resseguir la carena que separa el terme del municipi de Montferrer i Castellbò: roc de la Guàrdia (1.757 m), roc del Fener de l’Ala (1.712 m), roca del Carret, coll de Burbe, Roca Grossa, coll del Pou, bony de l’Home Mort (1.947 m), coll d’Estalella i coll del Ras de Conques.
En arribar al curs del riu de Vedet, el termenal confronta amb Farrera, passa pel bony de Salambó (1.837 m) i el coll d’Albo, travessa la capçalera del torrent de les Toves, i remunta el riu de l’Olla i el torrent de Sabollera fins a arribar al portarró de Sabollera. A partir d’aquest punt el termenal confronta amb Alins pel coll de Finestres, el pic de Salòria (2.789 m), Baciets (2.760 m), el pic de la Torre de Cabús (2.778 m) i el pic de la Bassera (2.692 m), trifini del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra.
El límit amb Andorra passa per la capçalera del riu de Setúria, l’alt del Covil (2.364 m), el coll de Montaner, el bony de Querroi (2.388 m), el pic d’Enclar (2.402 m), travessa el curs del riu d’Aós, arriba a la plana del Far i passa pel bony dels Llorers (2.216 m), el coll de Vista, el coll de Prat Porceller, el bony de la Caubera (2.051 m), la collada de Canòlic, el bony de Mossers (1.829 m), travessa la Valira, remunta el curs del Runer o riu d’Arcavell fins a la seva capçalera, passa pel coll de Finestres, el Pic Negre (2.659 m) i el Port Negre, i novament arriba a Monturull.
L’eix hidrogràfic de la vall és la Valira i, a excepció de dos sectors del terme, les aigües que drenen el municipi formen part d’aquesta conca. Al NW del terme hi ha un sector que recull les aigües que vessen a la conca de la Noguera Pallaresa a través del curs del Romadriu o riu de Santa Magdalena. Aquest sector és el que es troba al límit de Farrera. L’eix principal d’aquesta conca és el riu de Gireni, que s’ajunta amb el riu de Vedet al límit del terme on es forma el ja anomenat Romadriu. El riu de Gireni recull les aigües del coll d’Ares, el de Laquell i el del Raset, i el seu principal afluent és el riu de l’Olla, que vessa per la dreta, i que baixa les aigües del coll de Conflent, el de Finestres i del portarró de Sabollera.
Al sector nord-est, al límit amb la Cerdanya, hi ha la capçalera del riu de Bescaran, que vessa directament al Segre, ja al terme d’Estamariu. El riu recull a la capçalera les aigües del torrent del Port Negre i de la serra termenal amb Lles. El riu de Bescaran rep per l’esquerra les aigües del torrent del Coll de Jou, que a la vegada rep, per la dreta, el Barranc Riguer.
Hi ha una sèrie de barrancs que drenen el sector meridional del terme i que vessen també directament al Segre, per la dreta. Aquests barrancs són el de l’Óssa, el torrent de les Collades i el de la Morera.
Els afluents principals de la Valira dins el terme d’Anserall són: per la dreta, el riu d’Arduix; el riu d’Ars, que hi aflueix prop de la Farga de Moles i que rep per l’esquerra el riu de Civís, al peu del roc de la Bedollera (1.257 m), aigua avall del nucli d’Asnurri; el barranc de Cortingles i el d’Anserall; per l’esquerra, la Valira recull les aigües del Runer, que forma el límit natural entre els dos països des del 1856, el torrent de l’Orri, el del Cortalot, el de les Vielles i el de Gol.
Neix dins el municipi el riu d’Aós, que porta les aigües del sector de tramuntana, bé que desguassa a la Valira, també per la dreta a Andorra, aigua amunt del nucli de Sant Julià de Lòria.
El terme municipal és integrat al Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya.
El terme comprèn, a més del poble d’Anserall, cap de municipi, els pobles d’Arcavell, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calbinyà, Civís, Aós de Civís i Sant Joan Fumat, i els llogarets d’Arduix i la Farga de Moles. A la zona que hom anomena els Baixos de Calbinyà s’han format per influència i proximitat de la Seu d’Urgell unes noves barriades, que en part pertanyen a la Seu i en part a Anserall: el raval del Poble Sec, el barri de Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni i els Baixos de Calvinyà, que el 2001 tenien 116 h, 44 h, 46 h i 92 h respectivament. Els antics llocs, avui despoblats, són Morters, el Llirt, Estelareny, Feners, Cortingles, Ministrells, Escàs, Farrera dels Llops i Cervós. El terme comprèn també l’enclavament del Vinyer de Bescaran, que és situat entre els termes d’Arsèguel, Estamariu i el Pont de Bar. Dins el municipi encara hi ha les bordes del Ras de Conques, el Grau i el Colomer d’en Ruf. Aquesta última és una torre rectangular medieval, avui migpartida, que fou usada antigament com a colomar.
La carretera N-145 de la Seu a Andorra ressegueix el curs de la Valira. Una pista que surt des de la Seu porta al nucli de Calbinyà. Prop de la Farga de Moles hi ha un camí que porta a Argolell i Arduix, i una carretera que mena a Sant Joan Fumat i té una bifucarció a Farrera dels Llops. Per sobre del nucli de Sant Joan Fumat, la carretera es bifurca en dos brancals, un que porta a Asnurri i Civís, i un segon que duu a Ars. Per a anar a Aós de Civís s’ha d’entrar a Andorra i prendre el trencall que hi ha a Aixovall. Pel poble de Bescaran passa una carretera local que parteix de la N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Aquesta carretera passa per Estamariu i per Bescaran i continua en direcció a Castellnou de Carcolze (el Pont de Bar).
La població
El fogatjament del 1553 registra 4 focs a Anserall i 10 a Calbinyà. El 1787 hi havia respectivament 100 h i 180 h, i el 1842, 113 h i 105 h. El cens del 1860 registra que, per a tot el terme d’Anserall, hi havia 435 h. Aquest és el màxim demogràfic de l’antic terme; el 1900 a Anserall hi havia 283 h, 248 h el 1930, 189 h el 1950 i 261 h el 1960.
Segons el fogatjament del 1553, a Arcavell hi havia 21 focs. El 1718 hi vivien 104 h, i el 1860 s’assolí el màxim demogràfic, amb 328 h. Però a partir d’aleshores començà una minva de població; el 1900 s’havia reduït a 208 h i a 167 h el 1920. Al llarg del decenni següent es recuperà un xic (213 h el 1930), i tornà a disminuir tot seguit —184 h (1940), 168 h (1950)— i refer-se, un altre cop, el 1960 amb 192 h.
Segons el fogatjament del 1553, a Ars hi havia 11 focs, i el 1718, 82 h. El 1860 s’aprecià un notable augment, amb 407 h, xifra que representa el màxim demogràfic del municipi. Posteriorment i d’una manera progressiva anà disminuint la població: el 1900 hi havia 250 h, el 1930 hi habitaven 176 persones, 157 h el 1950 i 133 h el 1960.
A Civís hi havia 20 focs el 1553 (més de 14 a Aós, 9 a Argolell i 10 a Asnurri). El 1718 hi havia respectivament 98 h, 65 h, 76 h i 40 h. El 1860, sumats els habitants de tot el terme, resultaven 717 h, xifra que representa el màxim demogràfic assolit al municipi. Els anys posteriors, la població disminuí fortament. Al tombant del segle es reféu un xic (508 h el 1900) i també els anys següents (601 h el 1920). A partir del 1930 (532 h) disminuí progressivament fins ara (403 h el 1940, 392 h el 1950, 322 h el 1960).
El fogatjament del 1553 registrava 18 focs a Bescaran, i el 1718 hi havia 90 h. El 1860 havien augmentat fins a 368 h. La població va créixer encara fins el 1877 (448 h), però ja al tombant de segle registrà un descens força notable (241 h el 1900). Es recuperà un xic fins el 1930 (274 h), baixà de nou seguidament (189 h el 1940) i tornà a pujar de manera efímera (205 h el 1950). El 1960 hi havia 167 h.
El cens del 1970 donava una població de 836 h. El 1975 hom calculà 704 h, que passaren a 765 h el 1981. Des d’aleshores la població s’ha anat estabilitzant, amb algunes oscil·lacions; el 1986 eren 745 h, el 1991 818 h, el 2001 havien disminuït a 739 h i el 2005 havien tornat a augmentar a 810 h.
L’economia
Tradicionalment l’economia ha estat lligada a les activitats relacionades amb l’agricultura i la ramaderia. A mitjan segle XIX la zona montuosa era boscada i els conreus principals eren els cereals, la vinya, els llegums, el cànem, les patates i les hortalisses. La vinya prosperà tant que a la primeria del segle XX es desforestà el bosc i hom construí feixes per a la vinya, que esdevingué el conreu predominant. A la fi del segle XIX i a la primeria del XX, també es conreaven molts fesols, fins al punt que per a poder-los regar es construí el primer tram del que seria el rec dels Quatre Pobles. Els anys quaranta els principals conreus eren encara els fesols, els cereals i les patates. Fou a partir del decenni següent que la reconversió en prades fou intensa. Les partides de conreadís més importants són Tavèrnoles, el Pont de Civís i els Camps dels Parats. En altre temps, el bosc comunal de les zones més altes d’Anserall permeté la construcció del cementiri i la portada d’aigua des de Calbinyà. Des dels anys vint fins als cinquanta la Societat Hidroelèctrica Valira hi tingué en funcionament una central.
Vers la meitat del segle XIX, Arcavell, poblat de bosc, tenia també terres de bona qualitat, amb molt poc regadiu. Es produïa sègol, llegums, patates, fusta i llenya i les seves pastures abundants permetien de criar bestiar de llana, cabrú, mular, boví i porcí. El bosc és encara força important. La presència de la duana espanyola comportà l’expansió dels serveis d’hostaleria i d’agències de duanes, cosa que ha fet variar sensiblement el paisatge de la zona propera a la Farga de Moles. A la dreta de la Valira hom creà el lloser del Colet, una explotació familiar de llicorella.
L’explotació forestal és una de les bases tradicionals de l’economia d’Ars (ja el 1519 hi havia una molina de serrar fusta). Els boscs, comunals, més importants són el bosc de la Mata, el de Tregol, el de l’Obaga, el de Santa Magdalena i el d’Ornalls i Gargollet. Aquesta explotació fou molt intensa als decennis dels cinquanta i seixanta del segle XX. Quant als conreus, a mitjan segle XIX es conreaven cereals, patates, llegums i herbatge per al bestiar boví, porcí, mular i oví; a la primeria del segle XX s’introduïren els fesols i els pèsols. La recol·lecció de bolets és un complement.
La ramaderia ha estat de temps l’activitat principal de Civís. A l’inici del segle XX es criaven mules i egües, que es venien a la fira d’Organyà. L’explotació forestal, també tradicional, encara és considerable.
L’explotació del bosc comunal de Bescaran també ha estat important, ja que disposa de bones partides de bosc, com el de Pinés, el de la Múria, el Bosc Negre, el de Pins Blancs i el de Coll de Midós. A la primeria del segle XX els conreus agrícoles més importants eren les patates i els cereals, i també s’hi feien pèsols. Les verdures i hortalisses es conreaven en petits bancals i aprofitaven l’aigua del riu de Bescaran. Es construí una amplíssima xarxa de reguers que portava l’aigua fins als llocs més allunyats, com el pla de Sorri. Els ramats d’ovelles i la cria d’egües, muls i ases ajudaven substancialment l’economia. Les pastures —que durant l’estiu es conllogaven a d’altres rama-ders—, el bosc i l’aigua eren la riquesa del municipi.
El terme és cobert en gran part per terreny forestal i per pastures permanents; la superfície llaurada és relativament escassa. La cria de bestiar boví i oví és predominant, però també hi ha cabrum, conills, bestiar porcí, equí i aviram.
L’afluència del turisme ha permès l’establiment d’alguns hotels i residències o cases de pagès, a més de diversos establiments de restauració i un càmping a la Farga de Moles.
El poble d’Anserall
El poble d’Anserall és situat a 740 m d’altitud, a la riba dreta de la Valira, a l’altra banda de la qual corre la carretera de la Seu a Andorra. Resta entre la Valira i el barranc d’Anserall i en surten sengles vials a Sant Joan Fumat i a Farrera dels Llops. Les cases, amb teulats de llicorella, són agrupades en carrers estrets i una plaça en part porticada, i voltades de conreus. Es destaca el gran portal de Cal Mateuet. Dins el poble hi ha dues capelles particulars, una de les quals amb una ampla arcada de pedra tosca. Actualment la parròquia d’Anserall és situada a l’església de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles; l’altar de Sant Sadurní, que n’és el titular, ocupa l’absidiola de tramuntana del transsepte.
El primer diumenge de setembre se celebra la festa major i el 27 de novembre la festa en honor a sant Serni.
El nom d’Anserall, segons Joan Coromines, és d’origen preromà, sembla que d’arrel iberobasca. La senyoria i jurisdicció del lloc pertangué al proper monestir de Tavèrnoles, on era emplaçada la parròquia.
Altres indrets del terme
El terme comprèn, a més del poble d’Anserall, cap del municipi, els pobles d’Arcavell, Ars, Civís i Bescaran, cadascun dels quals havien tingut municipi propi fins el 1970, i també els pobles d’Argolell, Asnurri, Calbinyà, Aós de Civís i Sant Joan Fumat, i els llogarets d’Arduix i la Farga de Moles. Al S del municipi s’han format modernament, per influència i proximitat de la Seu d’Urgell, unes noves barriades, que en part pertanyen a la Seu i en part a Anserall: els Baixos de Calbinyà, anomenat també el raval del Poble Sec, el barri de Sant Pere i el barri de Sant Antoni. Els antics llocs, avui despoblats, són Morters, Llirt, Estelareny, Feners, Cortingles, Ministrells, Escàs, Farrera dels Llops, Sant Andreu de Calbinyà i Cervós. El lloc de Cervós, on el 1860 hi havia un hostal i un molí fariner, era molt prop d’Anserall. El cens del 1860 esmenta les torres de Feners, del Canonge, que sembla que era prop de Sant Andreu de Calbinyà, i de Cortingles, aquesta situada entre el barranc de Cortingles i la Valira. La torre de Feners era a l’esquerra de la Valira, a migdia de Sant Andreu de Calbinyà.
El terme comprèn també l’enclavament de la Vinya de Bescaran, i diversos grups de bordes, com les de bordes de Paduvern, bordes de Boloriu, bordes de Cervellà, bordes de Conflent, bordes de Cortvassill, bordes de Llosar, bordes de Vallbiguera i bordes de Sobirà, a més de diverses construccions medievals, com l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, el monestir de Bescaran, la capella de Santa Llúcia d’Arcavell, o la capella de Sant Pere, romànica i en part refeta, al S de Llirt, a la partida de Sant Pere, prop del barranc de Sant Pere.