Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral (1178) i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època. Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola. Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord. La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors.