Li és atribuïda la fundació de l’escola cínica. Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates. Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular. Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors. Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquil·litat que el savi ha assolit. Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i condueix a la felicitat. L’arquetip de la forma de vida defensada per Antístenes era Heracles, que donà títol a una obra seva no conservada.