Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme. El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini. Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme. El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia: peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps; realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència; temàtica de la crisi de sentiments i de la incomunicabilitat reflectida en la recerca estilística consistent a substituir la descripció per la representació concreta. Aquesta orientació culmina en la trilogia constituïda per L’avventura (1960), La notte (1960) i L’eclisse (1962). Cal destacar també Le amiche (1955), Il grido (1957), Il deserto rosso (1963) Blow Up (1966), Zabriskie Point (1969), Profession: reporter (1975), Identificazione di una donna (1981) i Al di là delle nuvole (1995), dirigida conjuntament amb Enrica Fico i Wim Wenders. Darrerament dirigí Destinazione Verna (2000), Lo Sguardo di Michelangelo (2004) i Eros (2004). El 1995 rebé un Oscar honorífic pel conjunt de la seva obra.
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Realitzador cinematogràfic italià.