Fundà les revistes La Restauración (València, 1843) i El Pensamiento de Valencia (València, 1857), òrgans d’expressió del carlisme al País Valencià. Fou diputat a corts en diverses ocasions (1858, 1865) per València i per Pamplona, i senador del regne per Guipúscoa. Destacà com a orador i polemista. És autor de diverses obres, entre les quals cal esmentar La cuestión dinástica (1889), de caràcter polèmic. Va pertànyer al consell privat del pretendent de la corona d’Espanya, Carles VII, que li concedí el títol de comte de Santa Eugènia. Fou membre de l’Academia de la Lengua i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas, de Madrid. Després de mort foren publicades les seves obres completes.