i Apocalipsi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Apocalipsi

Taula de continguts

Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
© (Museu Diocesà de la Seu dÕUrgell) Arxiu
substantiu masculí m Bíblia bíbl
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.

Segons la tradició dels s. II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició. Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals. La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia; la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar. Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història. El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia de les imatges la tradició de les profecies apocalíptiques.

L'Apocalipsi en els arts plàstiques

El text de l’Apocalipsi fou una fecunda font d’inspiració per a les arts plàstiques , sobretot en la miniatura, la tapisseria i la iconografia religiosa en general. Entre les miniatures, el grup més important és format pels diversos exemplars del Comentari de l’Apocalipsi derivats del que escriví Beat, abat de Liébana (776) i conegut amb el nom de Beatus . Sobresurten el de la catedral de Girona, compost l’any 975, possiblement pel monjo Magius, amb intervenció de la pintora Eude, que el signà, el procedent de Poblet (avui a la Biblioteca Nacional de Madrid) i el de la catedral d’Urgell. Aquestes miniatures constituïren una de les fonts de la iconografia romànica dels s. XI i XII. Llur influència s’estengué per la península Ibèrica, Itàlia i Occitània, i subsistí en les bíblies historiades de París, en els apocalipsis anglesos (Trinity College, Oxford 1230), en la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers i en d’altres obres d’art medieval, així com també en la sèrie de gravats de Dürer (1498).

Col·laboració: 
GCa
Llegir més...