Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps. Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres. Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant (1921).