Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān (1913-21), que propugnava la modernització de la poesia àrab. Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte. És autor de La democràcia a l’Islam (1952) i d'El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera. Les seves poesies foren recollides en un divan (1916).