Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida. Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat (271-213 aC), el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort. Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sel·làsia (221). Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la potència principal de la Grècia continental, i n'intentà un domini complet lluitant contra Macedònia i Esparta alternativament. Però, a mitjan s II aC, Roma prengué partit per Esparta, i, en el curs de la guerra anomenada aquea, la Lliga Aquea fou vençuda i dissolta el 146.