Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia
amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquil·la com li havia ofert la seva mare. Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla. Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena; després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort. El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apol·lo. La història de la seva submersió a la llacuna Estígia quan era petit per a fer-lo invulnerable, però en la qual restà sense atènyer aquesta facultat el taló per on el sostenia la seva mare, correspon a un desenvolupament posterior del mite. La figura d’Aquil·les, eix de l’anècdota que dóna lloc a la Il·líada
d’Homer, no tingué fortuna literària especial, per més que al llarg del temps aparegué en obres com Troilus and Cressida
(~1600) de Shakespeare, Iphigénie
(1674) de Racine, Achilleis
de Goethe, poema èpic molt fragmentari, concebut el 1799, La guerre de Troie n'aura pas lieu
(1935) de Giraudoux, Aquil·les o l’impossible
(1964) de Llorenç Villalonga, etc.
Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat