És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible (lignit) per a la producció d’electricitat. Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països. És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica (agulles, vagons de ferrocarril), siderúrgica i química. Centre cultural i d’ensenyament superior (Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule). Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i encara ho és avui (deu sulfurosa a 79°C al raval de Burtscheid). Fou conquerida pels francs vers 470; Carlemany en féu la capital del seu imperi i hi fou enterrat el 814. A la capella del seu palau (capella palatina d’Aquisgrà), incorporada després a la catedral, foren coronats els reis dels romans , i des de Carles IV fins a Maximilià I, els emperadors germànics. Cap al 799 fou convocat a la ciutat un concili que obligà el bisbe Fèlix d’Urgell a retractar-se de la doctrina adopcionista. Després de les guerres de religió i del gran incendi del 1656, la ciutat declinà. El 1792 i el 1794, durant les guerres amb la França revolucionària, fou ocupada pels francesos. El 1801, en esdevenir el Rin la frontera de l’imperi de Napoleó, Aquisgrà ( Aix-la-Chapelle en francès) restà separada d’Alemanya, fins que el congrés de Viena l’atribuí a Prússia.