i Lluís Vicent Aracil i Boned | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Vicent Aracil i Boned

lingüística ling i sociologia sociol
Sociolingüista.
València, 1941

Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional (1970), n'ha estat vicepresident (1974-78) i president (1978-82). El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Fou professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1976 fins al 1987. Partint d’una crítica de la noció imprecisa de bilingüisme, ha encetat una teoria sociolingüística general i ha explorat la història sociolingüística europea. Part de la seva obra ha estat compilada a Papers de sociolingüística (1982). Després publicà Dir la realitat(1983), un recull d’assaigs on es tracten diversos aspectes de la sociolingüística. Allunyat de l’àmbit universitari, des del 1989 dirigeix quatre seminaris sobre temes sociològics a València, Morella, Barcelona i Cullera. El 1998 publicà La mort humana, edició de les conferències llegides al segon seminari dut a terme a Morella (1994).

Llegir més...