Filla de l’arquebisbe de Palerm, cardenal Pere d’Aragó i Tagliavia. A Roma tingué una veritable cort d’admiradors, però fou també atacada per escriptors, com Silvano Razzi en la seva comèdia La Balia (1560). De Roma es traslladà a Venècia, a Ferrara i, finalment, a Florència, on fou protegida per la duquessa Elionor de Toledo. És autora d’un recull de Rime (1547), del poema cavalleresc Il Meschino (1560) i, sobretot, del Dialogo dell’ infinità d’amore (1547), obres que reflecteixen els corrents platonitzants del moment.