El 1808 la instal·lació fou centralitzada a l’Hôtel Soubise, però des del 1966, l’augment dels fons i dels serveis i la manca d’espai han motivat la creació de seus dependents. Napoleó intentà convertir-los en arxiu imperial ampliant-los amb els arxius confiscats dels regnes que anava creant a Europa i la reunió a París dels arxius generals vienesos, italians, hispànics, alemanys i del Vaticà, arxius que calgué restituir. Els fons generals dels Archives Nationales són classificats en sèries alfabètiques corresponents a la gran diversitat de temes i procedències: convenció i assemblea de la Revolució; fons de l’Antic Règim; administració general i finances; cartes reials des de Felip August; monuments històrics i eclesiàstics; ordes militars i universitats; mapes i plans; palaus i dominis reials; arxius no restituïts de prínceps i de congregacions religioses segrestades; emigrats; extrets i còpies judicials, des del s XIII; cancelleria; arxiu del Châtelet; jurisdiccions especials, etc. Resten a part alguns arxius ministerials, com el d’afers estrangers, amb els memorials i la correspondència relatius a la guerra dels Segadors a Catalunya, llevat del fons Baluze que és a la Bibliothèque Nationale de París.