Residí força temps en els regnes de la corona de Catalunya-Aragó, i ocupà un càrrec a la catedral de Toledo. Escriví unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso, una Atalaya de las Crónicas, de caràcter històric, i el Corbacho o Reprobación del amor mundano, que és la seva obra més coneguda; és dividida en quatre parts: la primera, contra la luxúria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l’amor. El Corbacho és una obra de caràcter satíric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i col·loquial, antecedent del llenguatge de La Celestina. Amb tot i això, l’autor es mostra preocupat pels neologismes, les figures retòriques i l’ampul·lositat de la frase. Aquestes dues característiques combinades confereixen a l’obra un caràcter inimitable.